0 segons
Biiiiiiiiiiiiiiiiiiggggg BANG

Des de sempre, l’home ha tingut la inquietud d’entendre l’univers. En totes les cultures s’ha intentat formular teories sobre l’origen, la forma i l'evolució de l’univers, però sempre han necessitat un suport filosòfic, mitològic o religiós per ser estructurades. Fins i tot Newton, en la formulació de la cosmologia precedent a l’actual, necessitava un Déu omnipotent per explicar la seva visió de l’univers. Efectivament, per a Newton l’espai era un amfiteatre infinitament gran on hi havia tots els astres existents a l'univers i el temps era el marcapassos que ordenava els esdeveniments que succeïen en aquest amfiteatre. Però el temps i l’espai no formaven part de l’univers, Newton els considerava atributs de Déu, d’un Déu infinit i, per tant, temps i espai eren infinits. Això va canviar al principi del segle XX, quan Einstein va formular la relativitat general, amb la qual va néixer una nova cosmologia, una cosmologia que no necessita creences addicionals, una cosmologia física. Ara, l’espai i el temps neixen amb l’univers, en formen part.

Mira al teu voltant. Hi va haver un punt en la història on tot el que veus, tot el que ha existit abans que tu i tot el que vindrà va estar contingut en un punt de densitat i energia infinites. La veritat és que costa d'explicar amb paraules el que significa infinit, fins i tot el mateix Albert Einstein tenia problemes per fer-ho! Imagina’t, doncs, que seria com posar tot l’univers en un punt més petit que la punta d’una agulla! Serà tot un repte entendre segons quines coses expliquem durant el joc, però amb paciència i jugant força ho aconseguirem, ànim!

En desconeixem el perquè, però aquest punt de densitat i energia molt, molt, molt elevades va explotar i va originar l’univers, el temps i l’espai. Aquesta història és coneguda com la teoria del Big Bang i és la hipòtesi, de moment, compatible amb totes les observacions i evidències existents. No et pensis que l’univers va fer BANG i de cop i volta es va transformar en el que és avui dia. Perquè s’arribés a formar l’enorme cosmos que veiem han hagut de passar 13.700 milions d’anys. Mirant enrere podem reconstruir les diferents etapes de l’univers i entendre els processos que han tingut lloc, però tot té un límit company! La ciència moderna troba aquest límit en el temps de Planck: 10^-43 segons després del Big Bang, abans som incapaços de descriure res del que va passar.

Petita part de l'univers actual poblada d’estrelles.

El moment de la gran explosió (Big Bang) és quan posem els nostres rellotges a zero. A partir d’aleshores es van crear el temps i l’espai, l’univers va començar a créixer fins a tenir la mida actual i, de fet, continua creixent. Fora de l’univers el temps i l’espai no existeixen, no hi ha lloc on estar-se, no hi ha res! Vivim dins la gran explosió, mirem on mirem, el Big Bang és el que veiem. Tampoc té sentit preguntar-se on va succeir el Big Bang, l’Univers sencer que veiem estava concentrat en una minúscula regió i tampoc hi havia res fora d’aquesta minúscula regió. El Big Bang va succeir “a tot arreu”. La gran quantitat d’energia alliberada es va anar transformant en partícules elementals, la matèria més simple coneguda. Aquestes partícules es van anar combinant entre si per formar àtoms, que al seu torn es van combinar per formar estrelles, galàxies i planetes entre altres objectes. En el si de les estrelles es formaran nous àtoms més complexos i en barrejar-se aquests àtoms donaran lloc a molècules, algunes de les quals orgàniques, que proporcionaran la vida (i nosaltres som una part d’aquesta vida). Tot això ho veurem amb detall al llarg de tot el joc, explicarem, fins on sabem, el com i el perquè de tot plegat. Aquesta és la teoria del Big Bang, actualment la teoria acceptada per explicar la història de l’univers. Vols saber-ne més? Doncs a jugar!

Joc tancat