10-32 segons
Expansió

Al principi del segle XX eren freqüents les discussions sobre la dinàmica de l’univers, es discutia si l’univers havia estat sempre tal com avui dia l’observem o si tenia una evolució, és a dir, si en altres temps presentava formes diferents. Per sortir de dubtes es van reunir en un congrés els físics més destacats del moment.

Congrés físic per a la determinació de la dinàmica universal

La Terra 1900-1930

  • Lord Kelvin (1900): Senyores i senyors, som a les portes d’un segle pròsper, els animo a treballar amb constància perquè es preveu un futur brillant per a la física. Davant d’aquesta esplendor tenim dos núvols grisos: la radiació del cos negre ideat per l’amic Kirchoff i l’experiment dels col·legues Michelson i Morley.
  • Max Planck (desembre de 1900): Jo penso que cal quantificar! La radiació no s’emet de forma contínua, ho fa en petits paquets anomenats quanta. I tenint en compte això, vostès mateixos comprovaran com queda explicada la radiació del cos negre.
  • Albert Einstein (1905): Sí, sí, sí, fem paquets d’energia! Però s'han de fer més coses. Amb tots els respectes, lord, l’experiment de Michelson-Morley no és pas un núvol negre, és llum en estat pur, i mai més ben dit! És la comprovació que la llum es mou sempre a la mateixa velocitat, jo l'he anomenada c i és una constant universal. I molt atents amb el que observem companys, l’espai que es veu depèn de qui el mira i des d'on el mira. Per exemple, dos observadors amb moviment relatiu entre ells estan observant dues facetes d’una mateixa realitat: l’espai-temps.
  • Vesto Slipher (1912): No sé si les meves observacions ajudaran en tot aquest debat, però he descobert que les nebuloses espirals s’allunyen de nosaltres.
  • John A. Wheeler (1915): El professor Einstein els demana disculpes per la seva absència i m’envia perquè té noves coses a dir, prou importants. El professor ha descobert que massa i energia són una mateixa cosa que es presenta de diferent forma, i per canviar de forma utilitza aquest camí: E = mc2. Hem estat escoltant el cosmos i hem sentit que: “La matèria diu a l’espai-temps com s’ha de corbar; l’espai-temps diu a la matèria com s’ha de moure.”* D’aquí a poc, el mestre Einstein tornarà per posar-los al corrent dels seus avenços.
  • Albert Einstein (1917): Avui és un dia trist companys, com molt bé saben el 1915 vaig formular la teoria general de la relativitat i tot apuntava que solucionaria tots els dubtes que ens turmenten últimament. He aplicat les meves equacions a l'univers en conjunt i aquesta tasca ja atorga sens dubte la credencial de ciència a la cosmologia. Els resultats obtinguts han estat sorprenentment decebedors: he trobat un univers no estàtic! De veritat, no m'ho volia creure! No parava de donar-hi voltes quan em vaig adormir, i durant tota la nit no he deixat de somiar que sir Isaac Newton s’aixecava de la seva tomba i venia des de Westminster fins a Praga per fer-me sacrificar. No he tingut altre remei que fer uns retocs i arreglar el problema. He afegit una constant cosmològica ad hoc que té la missió de contrarestar l’atracció gravitatòria. Així s’aconsegueix un model estàtic de l'univers.
  • Willem de Sitter (1917): Professor Einstein, jo, si utilitzo les seves equacions sense tenir en compte els efectes de la matèria, obtinc un model de l'univers en expansió!
  • Alexander Friedmann (1922): Jo he fet els càlculs amb les equacions del doctor Einstein, però res d’afegir-hi la constant cosmològica! Efectivament he comprovat que la solució genera un univers en expansió. I visca el vodka!
  • Albert Einstein (1922): Definitivament, la constant cosmològica és el pitjor error de la meva vida! Potser l’univers no és pas estàtic i s’està expandint...

      • Aquesta imatge del telescopi Hubble mostra un conjunt de diferents galàxies.

      • Edwin Hubble (1924): Hola! Jo vinc de Califòrnia, on els meus compatriotes m’han muntat un telescopi d’allò més modern. El cas és que gràcies a les observacions practicades he pogut calcular la distància a les nebuloses espirals. Són tan lluny de nosaltres que no és possible que siguin objectes de la nostra galàxia, de fet penso que aquests objectes són en realitat altres galàxies com la Via Làctia.
      • Edwin Hubble (1929): Torno a ser aquí senyores i senyors. Ja vam quedar d’acord que les nebuloses espirals són extremadament lluny de nosaltres i que, de fet, són galàxies en si mateixes, cert? [Tots: Sí, sí, sí!] Doncs encara he trobat una cosa més sorprenent: aquestes galàxies s’allunyen de la nostra a una velocitat proporcional a la seva distància de nosaltres, V = HD, en què H és aquesta constant de proporcionalitat. És a dir, com més lluny es troba una galàxia de nosaltres, més ràpidament s’allunya. Jo afirmo que ja no hi ha dubtes, l’univers està en expansió!
      • Tots: Sí senyor! Expansió, expansió, expansió! I en honor seu, anomenarem l'H constant de Hubble!
      *Aquesta frase és literalment de John A. Wheeler. Wheeler va néixer el 1911 i va ser alumne d’Einstein. Evidentment, no va formular la frase quan tenia quatre anys però el fem intervenir en el diàleg perquè va explicar de manera entenedora la relació entre matèria i espai-temps.

      Joc tancat